L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per exemple:

—Déu vos guard! Tinc hora amb la doctora Esteller.

Ha dit un déu-vos-guard molt cortès.

Pel que fa al substantiu plural, es forma afegint una essa al final de l'expressió. Per exemple: 

Els déu-vos-guards que deia eren molt secs.